domingo, 27 de diciembre de 2015

Moments com ningún no sap (Marta)



En directe - Teatre Tívoli - Barcelona - 1969

MARTA

La remor del mar a l'alba
i una platja plena d'algues
que aniran assecant-se al sol.
El gust salat de les roques
i el vol tranquil de les poques
gavines que entren al port.
Les barques que al matí tornen,
les xarxes que en el moll dormen
i ells vells carrers empedrats.
L'església humil i menuda
i entre la boira perduda
llunyana i gris, la ciutat.

Em parlen de Marta...
El rumor del mar al alba
y una playa llena de algas
que irán secándose al sol.
El gusto salado de las rocas
y el vuelo tranquilo de les pocas
gaviotas que entran en el puerto.
Las barcas que de mañana regresan,
las redes que en el muelle duermen
y las viejas calles empedradas.
La iglesia humilde y menuda
y entre la niebla perdida
lejana y gris, la ciudad.

Me hablan de Marta...
Les blanques cases del poble
i l'home vell que canta cobles
mentre va venent el peix,
i la dona que amb desgana
mou entre ses mans la llana
(qui sabrà què és el que teix).
El castell, l'illa petita,
la cova, el far i l'ermita
i els amics d'un altre temps.
El rellotge que no corre
i aquests infants que a la sorra
han trobat el seu carrer.

Em parlen de Marta...
Las blancas casas del pueblo
y el hombre viejo que canta coplas
mientras va vendiendo el pescado,
y la mujer que con desgana
mueve entre sus manos la lana
(quien sabe qué tejerá).
El castillo, la isla pequeña,
la cueva, el faro y la ermita
y los amigos de otro tiempo.
El reloj que no corre
y estos niños que en la arena
han encontrado su calle.

Me hablan de Marta...
Les hores buides que passen
i el camí que em torna a casa
després de molt caminar.
Cada moble i cada llibre,
cada racó on junts vam viure
moments com ningú no sap.
Les meves mans i els meus llavis
que del seu gust viuen àvids
i no poden oblidar.
Les llargues nits sense lluna,
les ones i cadascuna
de les llums que hi ha en el mar.

Em parlen de Marta...
Las horas vacías que pasan
y el camino que me devuelve a casa
después de mucho andar.
Cada mueble y cada libro,
cada rincón donde juntos vivimos
momentos com nadie sabe.
Mis manos y mis labios
que de su gusto viven ávidos
y no pueden olvidar.
Las largas noches sin luna,
las olas y cada una
de las luces que hay en el mar.

Me hablan de Marta...
Joan Manuel Serrat 

No hay comentarios: